"L'arquitectura és música congelada; així l'escultura és espiritualitat cristal·litzada".
Louise May Alcott. Escriptora (1832-1888).

"L'art és sobretot un estat de l'ànima".
Marc Chagall. Pintor(1887-1985).

" "Encara que li arrenquis els pètals, no llevaràs la seva bellesa a la flor".
Rabindranath Tagore. Filèsof indi. (1861-1941).

"La proporció entre l'obra humana i la naturalesa és la mateixa que hi ha entre l'home i Déu".
Leonardo Da Vinci (1452 - 1519).

"No veig la misèria que hi ha, sinó la bellesa que encara queda".
Anne Frank(1929 -1945).

"Es pot tenir, en el més profund de l'ànima, un cor càlid, i no obstant això, pot ser que ningú acudeixi a ell".
Vicent Van Gogh. Pintor. (1853-1890).

"L'art és una manera de veure l'univers d'una manera que el científic no veu, a través de l'emoció. Escoltar una sonata de Mozart provoca un tipus d'emoció que acosta més al misteri de l'Univers que fer ciència. El mateix ocorre amb la religió, que permet veure una altra faceta de l'Univers que està fora de l'abast de la ciència. Els músics tenen una relació amb l'Univers diferent a la dels científics".
Chistian de Duve, Premi Nobel de Medicina (1917-2013).

"La percepció humana de la bellesa en el món no seria possible sense la condició de la mortalitat, la nostra i la del món mateix. En un sentit més general, la bellesa és possible gràcies a la temporalitat de les coses que fa inevitable la seva pèrdua, sent aquesta pèrdua la percepció de l'asimetria del temps, de la seva imprevisibilitat i de la seva letargia, del seu desequilibri i la seva bretxa; del mal en el món com de la seva bondat. L'experiència de la bellesa és alhora una cosa aliena i alguna cosa estrictamente nostra: un vol d'anada i tornada, un ritme migratori que és en si mateix una llar. Entrem en una relació de desig amb el món perquè sabem que, en cert sentit, "perdem" el món. Perdre el món i al mateix temps fondre's en ell és el nostre desig i el nostre temor, és omnipotència: mort, veritat i buit".
Crispin Sartwell. Filòsof (nascut en 1958).